El cap de setmana passat vam anar a fer una pizza tots tres a la Nonna de Premià de Mar. El cambrer que el coneixiem ens va oferir un xupito al final de sopar i el Marc tant tradicional com sempre es va demanar un Pacharan que va degustar amb el fum d'un puret. Jo vaig arriscarme a provar un licor de piruleta; no era un gust qualsevol, em va rememorar el gust de les piruletas de cor o dels xupa xups Koyak de tota la vida... per uns moments em vaig sentir petita i records agradables d'infantesa em van venir a retrobar. Quan hi tornarem??
Parada en el camí
Hace 15 años
A la teva entrada has posat la imatge d'una pel-lícula que em va agradar molt, una història de parella diferent amb frescura encara que dramàtica i que ens permet endivinar que per viure les coses que valen la pena hem de ser valents.
ResponderEliminarLa por moltes vegades i la inseguretat del que no coneixem ens fa ser porugs... Però si per un moments tanquem els ulls, ens "tirem a la piscina" hi hagi o no aigua ens n'adonarem que no era per tant i que valia la pena fer-ho.
ResponderEliminar