TAPERSEX

Ahir vam decidir anar al Tapersex que el Grup Dones de Dalt va fer a la Sala de l'orfeó. Em vaig endur una sorpresa agradable, primer perquè qui feia la presentació era un noi d'alló més trempat i la segona perquè el sexe no te edat! Ahir va quedar molt clar que tothom té necessitat o simple curiositat per tot allò que ens fa excitar i sentir plaer!

No m'atreviria a dir una mitja d'edat del assistents... però jo era una de les més joves!

Les proves gustatives dels diferents lubricants va ser tot un qué, el que no tinc massa clar és si tothom que ho va comprar després sabrà on s'ho ha de posar! Tot pot ser que rejoveneixi el cutis i li trobin una altre utilitat paral.lela! jajaja Com ahir comentaven, totes anirán ben llustrades a comprar al mercat, el que no sabrem mai, és si ho fan servir amb la finalitat del perquè ho van comprar! jajaja

Resumint, que ahir vaig passar una estona agradable amb lubricants, olis, maqueleles, estimuladors, colts i lips labials!

Que la vida són dos dies.... i perquè no passant-los gaudint??

BON SEXE A TOTHOM!!

FRASES PERDUDES

Hem decideixo a escriure aquest post perquè em fa certa gràcia sentir parlar a la gent gran amb tot un seguit de frases fetes que la nostra generació ha perdut. A mida que vagi sentint-ne més aniré ampliant el repertori i així ampliaré el vocabulari d'ara, que es mou entre mails, sms, facebook i tot el que ja sabem.

Fer el pà amb tomàquet abans de plantar l'olivera.

Tanta roba per tant poc sabó i tant neta que la volen.

Tenir més caps que barrets.

A bodes em convides.

Ser l'ase dels cops.

Tenir-ne una al pap i una al sac.

A sol i serena.

Seguirá..... i qui millor que la meva compi Magda!! N'ha dit un parell que ara les poso!

Arribar a mises dites

Fer Pasqua abans de Rams

Seguirà encara més.....

Dos minuts per Haiti

El passat 12 de gener un seisme de 7 en la escalade Reichter va sacsejar Haiti. Almenys a mi aquesta paraula em després exotisme, platges... no sé si és perquè està al costat amb la republica Dominicana que tanta gent ha anat de vacances (jo sóc una d'elles)... doncs no queda res d'això, absolutament res.

No sabria dir desde quant... però fa anys que sempre que passa una desgracia com aquesta, sento la necessitat d'anar a ajudar... ara no és el momento, però qui no em diu que quan els nens siguin grans, pugui ajudar alguna vegada... Tan de bó no arribi mai aquest dia, i voldrà dir que el món ha deixat de tornar-se boig.

Gràcies a totes les persones que ajuden a aquest Pais!!

LLEGAREMOS A TIEMPO

LA CRISI

Jo crec que és la paraula més sentida desde fa gairabé dos anys. Doncs bé, també ens ha arribat a nosaltres, una crisi en majúscules i llums de neó. No em preocupa o potser si més del que em penso, perquè em sento amb la responsabilitat juntament amb el Marc de tirar endavant aquesta situació tan desagradable.

M'exigeixo molt per no dir massa i el resultat és que em tanco en mi mateixa i no veig més enllà de dos pams, com el dia que fa avui tan enboirat que no deixa veure més enllà de Sant Jaume, tancant el poble en un desert de cases suspeses en una enclusa enmig de la boira.

Em sap greu no veure més enllà de la boira, però demà serà un altre dia i tot serà diferent, n'estic segura.

RECORDS D'INFANTESA

El dissabte vaig tornar al que ha sigut el meu poble, Sant Boi de Llobregat, el poble que m'ha vist creixer.

Vaig passejar pels carrers que tantes i tantes vegades havia passat, vaig anar a veure el lloc on vivia, on era el Bar dels meus pares, la escola, on jugava, on em divertia, on em van donar el primer petó, on em vaig fumar el meu primer cigarro, on em vaig empitufar per primera vegada... jajaja quins records!

Em va agradar anar amb l'Oriol i el Pau, després de tant de temps... caminant lentament, gaudint de records que m'enbriagaben a cada pasa que feia.

Vaig sentir anyorança per tot allò que em va fer feliç un dia, pels amics que ja no viuen allà com jo, pels que ja no hi seran mai més com el Jordi, pel meu pare, però era molt agradable retrobar-me amb aquests pensaments llunyans.

Tenia la sensació que els carrers que un dia vaig caminar, eren ara molt més petits, més curts... la meva visió de nena a passat a ser una visió d'adulta i tot tenia proporcions diferents, encara que l'encant segueix sent el mateix.

Em va sorpendre la quantitat de records que em va portar anar-hi, tenia pensaments amagats desde feia anys i que el dissabte van brollar i em van transportar als records d'infantesa.

Acabaré amb una frase que sempre deia el meu pare... Sant Boi, Paris i Londres.