RECORDS D'INFANTESA

El dissabte vaig tornar al que ha sigut el meu poble, Sant Boi de Llobregat, el poble que m'ha vist creixer.

Vaig passejar pels carrers que tantes i tantes vegades havia passat, vaig anar a veure el lloc on vivia, on era el Bar dels meus pares, la escola, on jugava, on em divertia, on em van donar el primer petó, on em vaig fumar el meu primer cigarro, on em vaig empitufar per primera vegada... jajaja quins records!

Em va agradar anar amb l'Oriol i el Pau, després de tant de temps... caminant lentament, gaudint de records que m'enbriagaben a cada pasa que feia.

Vaig sentir anyorança per tot allò que em va fer feliç un dia, pels amics que ja no viuen allà com jo, pels que ja no hi seran mai més com el Jordi, pel meu pare, però era molt agradable retrobar-me amb aquests pensaments llunyans.

Tenia la sensació que els carrers que un dia vaig caminar, eren ara molt més petits, més curts... la meva visió de nena a passat a ser una visió d'adulta i tot tenia proporcions diferents, encara que l'encant segueix sent el mateix.

Em va sorpendre la quantitat de records que em va portar anar-hi, tenia pensaments amagats desde feia anys i que el dissabte van brollar i em van transportar als records d'infantesa.

Acabaré amb una frase que sempre deia el meu pare... Sant Boi, Paris i Londres.