LA CRISI

Jo crec que és la paraula més sentida desde fa gairabé dos anys. Doncs bé, també ens ha arribat a nosaltres, una crisi en majúscules i llums de neó. No em preocupa o potser si més del que em penso, perquè em sento amb la responsabilitat juntament amb el Marc de tirar endavant aquesta situació tan desagradable.

M'exigeixo molt per no dir massa i el resultat és que em tanco en mi mateixa i no veig més enllà de dos pams, com el dia que fa avui tan enboirat que no deixa veure més enllà de Sant Jaume, tancant el poble en un desert de cases suspeses en una enclusa enmig de la boira.

Em sap greu no veure més enllà de la boira, però demà serà un altre dia i tot serà diferent, n'estic segura.