Potser ja és hora oi?

Fa tot just 9 setmanes que vaig saber que estaba "en estat de bona esperança" (frase que he sentit dir més d'una vegada a la gent gran... per això de no perdre les coses d'antas...) ... i no em faig a la idea, no sé si és per això de que vull esperar a celebrar-ho abans no em diguin que està tot molt bé... però és clar, la panxa em delata! Estic Tremenda! jajajaja

Penso que és hora de presentar en societat a la puça (com li diu l'Oriol) que no s'oblida ni una sola vegada de dir-li bon dia o bona nit amb un petó.

Avui mentres anavem cap a l'escola l'Oriol i la Maria es repartien les tasques... ha sigut un pas més cap a la responsabilitat! se sentien grans parlant dels més petits, i jo que haig de dir... que per mi encara són petits i espero que encara ho siguin més perquè els fa ser màgics!

Us poso una foto de la última eco...