Avui em sento trista. Sóc molt feliç amb la meva vida, el meu marit i els meus fills, però a vegades sento que el temps s'ha m'esfuma de les mans. A vegades sento que estic en un cercle tancat d'activitats, llevar-me, treballar i dormir. Hi ha dies que ni tan sols surto de casa, per les circumstàncies que siguin, però no surto... i això em va pesant. Trobo a faltar el anar a sopar amb el Marc, Anar al teatre, anar tots dos al cine i tenir una mica de temps per tots dos.Són els temps que ens envolten, ja ho sé, els diners que són justos per passar el mes, el Pauet que em necessita més que mai... però penso que deixem passar el temps i aquest no tornarà. Això em fa sentir trista, em fa pena que esperi qualsevol cosa per petita que sigui per sortir de la rutina, em sento sense temps per mi.
El meu temps de lleure el veig reduït a baixar a Sant Jaume si fa un dia sol, anar a Carnestoltes a fer la disfressa, anar un cop al mes al grup de lectura i.... i.... i ja està.
Tot arribarà tard o d'hora... m'entrestant seguiré gaudint d'aquest moments que em donen els meus i em fan feliç. Ja tindré temps per mi...
Bona reflexió. Hi ha temps per tot, però no en un dia, en una setmana o en un mes...durant la vida i es important situar-nos en el temps que ens toca viure per saber gaudir de les petites coses, les que tenim no les que desitgem. I recordar de donar color al dia a dia que no ho pot fer ningú per nosaltres. Vindran temps millors (econòmicament parlant) però ja no seran aquests tan maravellosos. Una abraçada preciosa!
ResponderEliminarGràcies per estar aqui sempre que et necessito! Petonets
ResponderEliminar